23 de juny 2014

Nova Hudson, la ciutat ideal

Pels voltants del 1985 a l'escola ens van posar de deures fer un treball de Ciències Socials: "la ciutat ideal". Ens havíem d'inventar una ciutat ideal. Havíem d'escollir un lloc al mapa on situar-la, decidir-ne el nom, l'estructura i el funcionament.

Vam formar un grup de sis companys i vam posar-nos a la feina a casa d'un d'ells. El primer era decidir on posar la ciutat. Mirant el mapamundi ens va fer gràcia la Badia de Hudson. En cap moment no ens vam informar de què hi havia realment a la badia de Hudson, però en no veure marcada cap ciutat vam considerar que hi havia espai per a la nostra. La ciutat ideal ja tenia ubicació.

Tot seguit calia buscar-li un nom. No ens va costar gaire: li vam dir Nova Hudson. Així que el títol del nostre treball va ser "Nova Hudson, ciutat ideal".

La tercera decisió fou l'estructura urbanística de la ciutat. A classe ens havien donat diferents estructures. D'entre elles, la que més atractiva ens va semblar fou la radial. Així, vam dibuixar el plànol de la nostra ciutat amb un centre una mica apartat de la costa, i carrers principals que en sortien en totes direccions com rajos solars.

No ens va costar gaire ubicar escoles, hospitals, fàbriques i als afores camps que es cultivarien donant aliment als habitants de la ciutat.

Un parell de decisions ens van portar una mica de debat. En primer lloc, què fer amb els residus. Algú va proposar enviar-los en coet a la lluna, i després de discutir els pros i els contres la idea ens va agradar i la vam adoptar. En segon lloc, els difunts. Hi havia partidaris d'un cementiri tradicional i de la incineració. Finalment vam optar per deixar les dues opcions als ciutadans.

Calia escollir també una moneda, és a dir, un nom per a la moneda de la nostra ciutat ideal. El nom escollit va ser jaddas. No sé si vam arribar a explicar-lo al treball, però el nom era una combinació de les inicials dels nostres sis noms: Joan, Àlex, Dani, Dani, Albert i Sergi.

M'agrada recordar-nos així, una colla de nois de dotze anys que encara no sabíem gairebé res del món, inventant una ciutat nova. Ningú no passava gana, tothom estudiava i es dedicava a allò que li agradava a la bonica Nova Hudson, la ciutat ideal.