20 de setembre 2011

"Llum de guàrdia" (Sergi Pompermayer i Julio Manrique)


Llum de guàrdia. AUTORS: Sergi Pompermayer i Julio Manrique. DIRECCIÓ: Julio Manrique. INTÈRPRETS: Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Xavier Ricart, Marc Rodríguez, Andrew Tarbet. ESCENOGRAFIA: Sebastià Brosa. VESTUARI: María Armengol. IL·LUMINACIÓ: Jaume Ventura. ESPAI SONOR: Damien Bazin. AUDIOVISUAL: Marc Lleixà. MOVIMENT ESCÈNIC: Ferran Carvajal. CARACTERITZACIÓ: Núria Llunell. PRODUCCIÓ: Teatre Romea. Teatre Romea, del 6 de setembre al 9 d'octubre del 2011..

In girum imus nocte et consumimur igni. Julio Manrique ho sap, i li agrada explorar aquestes nits en què donem voltes sense rumb, a la recerca d'un foc on consumir-nos o un oceà que ens engoleixi. No direction home. N'hem parlat moltes vegades però és que no ens en cansem, les ombres són casa nostra. And I thank you for bringing me here...

No llegeixo mai les sinopsis senceres de les obres que veuré, i gràcies a això no sabia res del que passava a Llum de guàrdia. Sí, en llegeixo un mínim d'informacions i a vegades una sinopsi molt abreujada, ja que altrament no tindria elements per escollir quines obres veig. En aquest cas la direcció de Julio Manrique era un argument suficient, però també he de dir que el cartell despertava en mi una gran atracció. Recomano, com ja he dit altres vegades, fer el mateix: no llegir el resum llarg que publica el teatre ni gaire crítiques (i millor si es llegeixen en diagonal), i anar a deixar-se sorprendre per una obra fresca i força estimulant.

L'obra està plantejada d'una forma semblant a la d'aquelles pel·lícules corals on s'entrecreuen capriciosament les vides de diversos personatges. En aquest cas estan units per un fet concret, succeït set anys abans; un fet que va marcar les seves vides d'una manera o una altra, com anirem comprovant en conèixer-los en el present.

L'humor que hi ha en algunes escenes voreja el límit de ser massa comercial per al meu gust, però afortunadament la cosa queda equilibrada amb escreix per altres moments més seriosos i on s'esbossen les insatisfaccions dels protagonistes, els compromisos i tensions amb què viuen en el món d'avui.

I són aquests personatges els qui ens acaben enganxant: el fan que retrobem com a locutor de ràdio, l'autor teatral en crisi, el taxista, el director solitari... i sobretot l'actriu silenciosa, una presència embruixadora que no acabarà d'abandonar mai la funció des de la seva primera aparició. Són les peces d'un mosaic improbable, totes en mans de grans intèrprets i movent-se enmig d'una escenografia i una il·luminació perfectes.

Les fronteres entre realitat i ficció, entre allò natural i allò sobrenatural, es difuminen entre la boira, mentre la tempesta s'acosta. Mai no es queda del tot buit, ni del tot fosc, el teatre; s'hi queden a viure els fantasmes dels somnis trencats, hi ressonen línies de guió mai dites, hi cremen els focs fatus de les esperances. I tot això ens crida, en un murmuri, aquí dins on ningú no ho sent. I el murmuri diu: "Busca la llum de guàrdia. És rera el teló. Si la veus, acosta-hi les mans sense por; ja no importa el que hagis deixat a l'altra banda; només existeixen l'aquí i l'ara, i tota la resta és teatre."