Ves al contingut principal

L'accident nuclear de Fukushima (4): Vuit mesos d'accident nuclear

Mapa d'àrees contaminades al voltant de la planta (22 de març - 3 d'abril). Font: Wikipedia.

Gairebé vuit mesos després del fatídic 11 de març, continua la intensa feina per resoldre l'accident nuclear de Fukushima.

Els plans de l'operadora TEPCO són d'arribar a la situació d'"aturada en fred" el gener del 2012. L'aturada en fred es defineix per part de TEPCO i l'agencia d'emergències nuclears com:

  1. Baixar la temperatura de l'aigua de refrigeració per sota dels 100 graus Celsius, mentre es redueix la pressió dins del vas del reactor a la mateixa que la pressió de l'aire exterior, és a dir 1 atmosfera (atm).
  2. Posar sota control l'alliberament de materials radioactius del vas de contenció primària, i reduir l'exposició pública a la radiació deguda a l'alliberament addicional de materials radioactius (l'objectiu és que no excedeixi d'1 mSv / any en els límits de la planta).
La IAEA (Agència Internacional de l'Energia Atòmica) va publicar el seu primer informe sobre les causes al mes de juny. És destacable la part de les seves conclusions que diu: "El perill de tsunami per a diversos llocs es va subestimar. ... La defensa en profunditat, els requisits de separació física, la diversitat i la redundància s'han d'aplicar per als esdeveniments extrems externs, en particular aquells que tenen repercussions en mode comú, com ara inundacions extremes." "Mode comú" (diu el MIT NSE sobre aquestes conclusions) "es refereix al fet que un incident (per exemple, el tsunami) pot desactivar molts sistemes de seguretat a la vegada. Les centrals nuclears hauran de ser reanalitzades per assegurar que, dins del que és raonable, un sol incident o una cadena d'esdeveniments no puguin desactivar prou sistemes de seguretat com per causar una disfunció greu."

La IAEA continua fent actualitzacions sobre l'accident malgrat que amb una certa discontinuïtat. En els darrers dies la notícia d'una fissió nuclear detectada al reactor 2 ha arribat als mitjans de comunicació de masses internacionals. La IAEA en dóna la següent informació tècnica (vegeu també l'informe en PDF) a dia 2 de novembre: "
L'1 de novembre, TEPCO detectà la possible presència de xenó-133 i xenó-135 en mostres dels gasos de l'interior del vas de contenció primària (PCV) de Fukushima Daiichi Unitat 2. La presència d'aquests radionúclids de curta vida indica que alguna de fissió nuclear pot haver ocorregut recentment. TEPCO informa que no hi ha augments en els nivells de radiació observats. D'acord amb TEPCO, encara que una reacció de fissió es suposa que és en curs, la seva escala és molt petita i el reactor es troba en una condició estable en el seu conjunt." Dos dies més tard, però, les autoritats japoneses conclouen que no hi ha hagut fissió per criticalitat, sinó fissió espontània, una forma de caiguda radioactiva característica dels isòtops més pesats, que es produeix a tots els reactors, i que no implica reaccions en cadena.

Una altra font interessant d'informació és el NIRS (Nuclear Informacion and Resource Service), un grup nord-americà molt crític amb la nuclearització del món. El 29 de setembre informaven: "Queda algun temps abans que pugui ser establerta la parada freda dels reactors. I mentrestant les emissions de radiació continuen, encara que s'informa que suposen una petita fracció del que eren abans. Ara estan en l'ordre d'un milió de Bq / hora (a diferència d'un milió de milions / hora fa uns mesos, i milers de vegades més al març). Tot i així, cal fer un advertiment: (...) TEPCO ha admès que no sap realment la quantitat de radiació que s'emet - tan sols n'està fent una estimació."

El JAIF (Japan Atomic Industrial Forum) és un altre organisme, pronuclear com la IAEA, que ve publicant informes actualitzats (i una secció especial dedicada a l'accident de Fukushima i a la situació de la resta de centrals nuclears després del tsunami). La quantitat d'informació és difícil de digerir. Tant d'aquesta font com de diverses altres ens arriben notícies de deteccions preocupants de materials contaminats radioactivament; per exemple, la
notícia reproduïda tot seguit planteja dubtes sobre l'efectivitat dels controls que s'estan fent per evitar una contaminació radioactiva addicional del medi.
"S'ha trobat que aigües residuals abocades a la badia de Tòquio des d'una planta de ciment contenen cesi radioactiu en nivells molt més alts que el límit establert pel govern per poder ser abocat. La planta a la prefectura de Chiba, a l'est de Tòquio, utilitza la cendra dels incineradors en la prefectura per produir ciment. El govern de Chiba, diu l'operador de la planta, ha comprovat l'abocament d'aigües residuals de la planta en la Badia de Tòquio, una vegada al setembre i una altra a l'octubre. S'hi va trobar cesi radioactiu en nivells de 1.103 becquerelis per quilogram, i 1054 bequerelis per quilogram, respectivament. Els nivells són de 14 a 15 vegades més grans que el límit establert per la Comissió de Seguretat Nuclear del país. L'aigua s'havia utilitzat per netejar els filtres que eliminen els materials tòxics de les cendres. L'operador va aturar la descàrrega de les aigües residuals de dimecres. El govern de la prefectura ha llançat una indevestigació de l'aigua de mar de la badia de Tòquio, prop de la planta. Dimecres, novembre 2, 2011 22:08 0900 (JST)"
Relativament més fàcil d'abastar és la informació acumulativa, i aquest és el cas del resum que el JAIF ha fet de les principals conseqüències ambientals de l'accident fins ara. Inclou explicacions força detallades de l'impacte acumulat al llarg del temps, així com gràfiques explicatives a les pàgines 4 i 5. A Wikipedia s'està fent un valuós treball col·lectiu sobre aquest mateix tema.

Cal destacar, d'entre totes les conseqüències, l'evaquació de la població. A part del radi d'evaquació total de 20 quilòmetres al voltant de la central, s'ha definit una anomenada "zona d'evaquació deliberada" en direcció nord-oest que arriba fins a uns 40 quilòmetres, incloent la vila d'Iitate. Els 6.858 habitants d'Iitate la van abandonar a petició del govern, excepte uns 120 majoritàriament ancians que quedaven a l'agost. És aviat per saber la zona detallada que quedarà deserta per sempre, però estem parlant d'una àmplia regió que ha passat de ser habitable a inhabitable durant un molt llarg període.

També segons el JAIF, "
TEPCO ha examinat l'exposició a la radiació d'al voltant de 14.800 treballadors que treballaven en la Central Nuclear de Fukushima Dai-ichi. El resultat parcial d'aquest examen a 30 de setembre és el següent. 99 treballadors van rebre més de 100mSv. (100-150mSv: 77 treballadors; 150-200mSv: 14 treballadors; 200-250mSv: 2 treballadors; Més de 250mSv: 6 treballadors). Les dosis d'exposició definitiva dels 6 treballadors que van rebre més de 250mSv (el límit establert per a aquesta situació d'emergència) van de 309 a 678mSv. Es considera que per sobre de 250 mSv rebuts en un dia, els símptomes causats per la radiació rebuda són ja observables."

Si bé hi ha hagut morts indirectament causades per l'accident nuclear (persones que tenien una salut feble i van resultar mortes durant l'evaquació urgent d'hospitals de la zona, motivada per l'emergència nuclear), no s'ha produït cap mort per radiació ni per l'accident nuclear en si mateix. S'ha determinat que dos treballadors de la central van morir per l'impacte del tsunami, no pas per l'accident nuclear desencadenat a conseqüència d'aquest.

Els experts no es posen d'acord en les seves estimacions de víctimes futures per malalties causades per l'exposició a la radiació, les quals oscil·len entre que no hi hagi evidència estadísticament detectable, 100, o 1.000 (sobre això, vegeu la secció Accident rating de l'article de Wikipedia).

Com a conclusió, l'accident està en la seva fase de control, amb la previsió que la seva fase crítica pugui ser tancada a principis del 2012; una zona encara per confirmar restarà totalment inhabitable; i és aviat per quantificar l'efecte de l'accident en el medi natural i en la salut de les persones.

El greu accident no ha arribat a tenir conseqüències tan catastròfiques com podria haver passat si
qualsevol impediment hagués fet impossibles les àrdues (i costosíssimes) tasques de control i futura extinció de l'accident.

Actualització (5 de novembre del 2011): Els informes del NIRS són un compendi de dades entre preocupants i un punt surrealistes. El del dia 5 de novembre informa que s'ha detectat contaminació radioactiva en mostres d'orina de 104 nens de Fukushima (d'entre 1.500 analitzades); que s'han servit bolets contaminats amb cesi radioactiu a 800 persones, entre març i octubre (els bolets van ser cultivats a Yokohama, a 250 quilòmetres de Fukushima, i es creu que l'origen de la contaminació radiactiva és probablement l'accident nuclear); i que Japó ha ofert cooperació tècnica en la construcció d'una planta nuclear a Turquia, basada en les lliçons apreses de l'accident nuclear de Fukushima.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

A part de materials d'altres gèneres, dues són les novel·les de Manuel de Pedrolo que es van publicar pòstumament: Obres púbiques i Tants interlocutors a Bassera.

Escrita originalment el 1971, Obres púbiques no va poder ser publicada en el seu temps, perquè es tracta d'una novel·la pornogràfica. No estem davant d'una història mediocre amanida amb escenes de sexe per animar el lector, sinó d'una estructura narrativa sorprenent, dissenyada en un primer nivell per estar completament al servei dels actes sexuals que en són els amos absoluts; però tenyida amb pinzellades de crítica sociològica, de tristor per un món que no pot romandre, i de la mala bava contra l'ordre establert que és marca de la casa Pedrolo.

He escrit a vegades que hi ha obres que m'han ajudat a dibuixar el paisatge de la llunyana Amèrica: la Lolita de la fugida, les pel·lícules de Hal Hartley o recentment la New Orleans d'A Love Song For Bobby Long. La comunitat nord-americana que retrata Manu…

Les illes de Venècia

Després de la meva segona estada a Venècia he completat l'article sobre aquesta ciutat, però m'ha quedat molt llarg. Per això he decidit separar-lo en dos: un dedicat a l'illa central de Venècia, i l'altre, aquest que estàs llegint (o preguntant-te per què hauries de llegir), dedicat a les seves illes.

LES ILLES DEL SUD

Diverses illes estan a molt poca distància en vaporetto del nucli central de Venècia. S'hi pot accedir fàcilment des dels Záttere de Dorsoduro, en el cas de La Giudecca i San Giorgio Maggiore; o des de San Zaccaria, una parada de vaporetto propera a Piazza San Marco.

1. La Giudecca. No ho diguis a gaire gent, però La Giudecca, una illa allargada separada de Dorsoduro només per l'ample canal que porta el seu nom, és un dels llocs on millor es conserva l'aire del poble venecià. La història de l'illa a la primera meitat del segle XX és marcada per l'activitat industrial, però després de la Segona Guerra Mundial aquesta activitat es va anar…

"La Plaça del Diamant" (Joan Ollé i Carles Guillén)

La plaça del Diamant, de Joan Ollé i Carles Guillén, basada en la novel·la de Mercè Rodoreda. Direcció: Joan Ollé. Escenografia i vestuari: Serge Marzolff. Il·luminació: Lionel Spycher. Música: Pascal Comelade. Intèrprets: Montserrat Carulla, Mercè Pons, Rosa Renom. Teatre Borràs, 21/9/2004.

Veus més qualificades que la meva poden éxplicar per què La Plaça del Diamant (Mercè Rodoreda, 1962) és una obra cabdal de la literatura catalana. Jo només puc dir que quan la vaig llegir fa anys em va produir una profunda impressió, i això és així per la combinació de dos elements rellevants: d'una banda el seu argument, aquesta història de supervivència que és ben pròpia de la Catalunya del segle XX, i al mateix temps, universal; i de l'altra el seu estil psicològic, que impregna i caracteritza la totalitat de l'obra, i sense el qual La Plaça del Diamant seria una altra cosa, potser igual de popular però en el fons molt més modesta. Dit això, tampoc no llegeixo moltes novel·les ni m&…