Horitzons inesperats

Les millors Natura morta (三峡好人; Zhang Ke Jia, 2006). La pel·lícula mereixeria un article individual, que no vaig tenir temps d'escriure. Us remeto al comentari d' El cine que me gusta i al recull d' altres veus que fa Club 7 Cinema. A la ciutat de Sylvia (José Luis Guerín, 2007). M'agradaria escriure'n aviat. De moment us dic el mateix: El cine que me gusta , Altres veus de Club 7 Cinema. La Soledad (Jaime Rosales, 2007). El cine que me gusta . Els amors d'Astrée i Céladon (Eric Rohmer, 2007). Desig, perill (色，戒; Ang Lee, 2007). Llegeix el meu comentari . També El cine que me gusta i Club 7 Cinema . Destaco també amb una valoració de notable: Mr. Brooks , Zodiac , Eastern Promises , Gwoemul , Letters from Iwo Jima , Siete mesas de billar francés (avui estic generós) i Tocar el cielo. A mitja taula Van tenir alguna cosa bona Zwartboek (la història i la protagonista), 53 días de invierno (l'Aina Clotet), Bajo las estrellas , The Good Shepherd , La ho

No és mai només el tema. És sobretot com es filma, a no ser, és clar, que es parteixi d'un tema tan estúpid que no sigui possible salvar-lo de cap manera. Però no és només el tema. Es pot agafar el genocidi de Ruanda i fer quelcom tan cinematogràficament irrisori com Hotel Rwanda . O es pot agafar una anècdota i fer-ne una gran pel·lícula; em ve al cap Honor de cavalleria , d'Albert Serra. El tema d' XXY és molt interessant. La protagonista de la pel·lícula és una adolescent intersexual (què faríem sense la Wikipedia en anglès). Álex té, segons ens informa puntualment la web de la pel·lícula , "una hiperplàsia suprarenal congènita, que la converteix en una pseudohermafrodita femenina". Queda clar, oi? [1] M'agrada (m'encanta) la pel·lícula que XXY és, però encara més m'encanta la que no és. No és la mediocritat convencional que Hollywood hauria perpetrat amb aquest mateix punt de partida. La cosa mereix una reflexió: si la pel·lícula té una idea cen