15 de juny 2007

Última nit a Venècia

M'han calgut unes quantes nits per aclimatar-me. En la meva primera estada, a l'hivern de l'any passat, tot estava molt més tranquil i la qüestió de les copes noctures es limitava a trobar llocs oberts, que estaven sempre tranquils. Ara cada sestier té un ritme diferent, i n'hi ha dos de ben característics: San Marco el més bulliciós, amb una bona presència de turistes de totes les edats; Dorsoduro el més ple de joves, incloent-hi molts turistes. Em resulta més agradable la calma relativa de San Polo, Santa Croce, Cannaregio i Castello. En una taverna del Campiello Sant'Agustin (diria que pertany al sestier de San Polo) faig la darrera copa. Una estona abans havia descobert el lloc; la cambrera havia posat una cançó que diu "A noi basta una parola / anche un gesto solamente / per cambiare il colore di un giorno", i l'acompanyava cantant.

En la segona visita, poc després de les dotze, hi arribo enmig d'un xàfec impressionant, nascut una estona abans, entre llamps i trons, quan arribava a Campo San Polo. Ja falta poc perquè tanquin, i després de la cervesa no em queda més remei que tornar cap a l'hotel, on a més no puc entrar més tard de la una. Hi arribo completament xop. L'aigua m'empapa la roba i llisca sobre la pell, però el cel, els carrers i els canals sota la pluja, les sensacions d'aquesta última nit queden gravades en algun lloc, més endins.

Mirant la pluja

Sèrie de Venècia: