Christian Jankowski i les estàtues vivents
Christian Jankowski (de qui ja vaig parlar arran de This I Played Tomorrow) ha tornat a Barcelona per fer de les seves. Segurament d'audiència no n'hi faltarà. Ha agafat tres estàtues humanes de la Rambla (un Juli Cèsar, un Che Guevara i la dama sortida de L'escriptori antropomòrfic, de Salvador Dalí) i dels personatges de carn i ossos n'ha fet motllos, i dels motllos, estàtues... estàtues clàssiques, inerts, que representen estàtues vivents. Les col·loca a la Rambla i comença a despistar la parròquia. A mi no perquè llegeixo l'Avui i explicava tot això.
Jankowski no és un artista convencional; ni tan sols un artista "total", en el sentit que cultivi diferents disciplines. Tècnicament és així, però conceptualment Jankowski es situa en un pla diferent: el que li interessa és reflexionar, i provocar reflexions, sobre el context en què es realitza l'art, sobre la frontera entre allò que és art i allò que no ho és. Bé, que analitzin els altres :-P
Jankowski ha situat les estàtues dissimuladament al seu entorn natural, i hi ha afegit caixetes per recollir monedes dels vianants. Cada poca estona algú posa una moneda, i alguns es queden mirant a veure si la figura es mou. No ho fa. Rialles i, naturalment, fotografies.
M'agrada la voluntat exploradora de Jankowski, com ens provoca el replantejament del marc establert. Tot pot ser art? O no és possible dir què ho és i què no? Si la dama de Dalí és art, ho és també l'estàtua viva que la representa? I la seva nova germana inert, la que ha fet Jankowksi? És art, també? L'important em sembla que no és respondre sí o no, sinó ser conscients del paper de l'art i de si es pot separar de l'economia i de la vida quotidiana.
I en qualsevol cas és bonic, és respirar aire fresc retrobar-se amb Jankowski.
P.S. Com veieu aquesta vegada no he citat els Kitsch, i això que ho tenia fàcil amb Status: "Quin status tinc si sóc com una estàtua que no sent dolor?" :-P
Jankowski no és un artista convencional; ni tan sols un artista "total", en el sentit que cultivi diferents disciplines. Tècnicament és així, però conceptualment Jankowski es situa en un pla diferent: el que li interessa és reflexionar, i provocar reflexions, sobre el context en què es realitza l'art, sobre la frontera entre allò que és art i allò que no ho és. Bé, que analitzin els altres :-P
Jankowski ha situat les estàtues dissimuladament al seu entorn natural, i hi ha afegit caixetes per recollir monedes dels vianants. Cada poca estona algú posa una moneda, i alguns es queden mirant a veure si la figura es mou. No ho fa. Rialles i, naturalment, fotografies.
M'agrada la voluntat exploradora de Jankowski, com ens provoca el replantejament del marc establert. Tot pot ser art? O no és possible dir què ho és i què no? Si la dama de Dalí és art, ho és també l'estàtua viva que la representa? I la seva nova germana inert, la que ha fet Jankowksi? És art, també? L'important em sembla que no és respondre sí o no, sinó ser conscients del paper de l'art i de si es pot separar de l'economia i de la vida quotidiana.
I en qualsevol cas és bonic, és respirar aire fresc retrobar-se amb Jankowski.
P.S. Com veieu aquesta vegada no he citat els Kitsch, i això que ho tenia fàcil amb Status: "Quin status tinc si sóc com una estàtua que no sent dolor?" :-P
Comentaris