Horitzons inesperats

DIUMENGE, 30 17.15h Ce jour-là , de Raoul Ruiz, França-Suïssa (Fantàstic) Auditori 21h Lilya 4-ever , de Lukas Moodysson, Suècia (Resistències) Casino Prado 23h Sexual Dependency , de Rodrigo Bellot, Bolívia (Seven Chances) Casino Prado Crítica 1 Crítica 2 Aparco al costat del cementiri, i em prenc un tallat a la terrassa de davant tot llegint la inscripció de la portalada: "Mortui: Resurgent"; camí de l'Auditori, em creuo per primera vegada (i no seria la última) amb Àlex Gorina... No hi ha dubte: he entrat de ple en el Festival de Sitges. Només falta que les pel·lícules estiguin bé. Com a mínim tan bé com el llibre de poemes Curset de natació, d'Antoni Puigverd, que m'acompanya mentre espero que s'apaguin els llums. Ce jour-là: La comèdia negra, negríssima, intel·lectual, un bombó per als cinèfils. Un creuament entre Lynch i Oliveira. Qui m’havia de dir que els moments més insinuants de la nit no me’ls donarien ni Lilya ni els adolescents de D.S., si

publicat originalment el 26 d'abril del 2005 No et pertany, i tu no pertanys a ella: d'això en diuen llibertat. És cert que la llibertat pren tons de gris quan cau el vespre i el vent t'empeny a buscar refugi. També hi ha la llibertat de tenir-se l'un a l'altre; però aquesta està en una altra línia, cal fer transbordament i no coneixes bé el trajecte. Vés a saber, potser hi vas a petar alguna nit sense lluna, quan els colors es confonen. La seva mirada i el seu cos no són teus, i t'agrada saber que no et són imprescindibles. Saps apreciar-los de seguida. Amb la satisfacció del qui coneix, diposites la pedra preciosa damunt la taula, amb extrema delicadesa (no fos cas) però amb la seguretat que la deixes intacta, que a les teves mans ha estat segura tota l'estona. Però demà, o de seguida, ella estarà amb els seus. Trobarà la calidesa i el repòs del guerrer. Aprenem de la guerra el pacte, la protecció i el valor de tenir-nos. No dubtis ni un moment que la

publicat originalment el 30 d'octubre del 2004 No serà mai la teva parella. Com diu la cançó (la que està a mig escriure), no sabem què vindrà demà. Tot i així, i en la mesura en què es pot parlar del futur probable, penses que és així com serà. I tanmateix penses que seria inexacte dir que no hi haurà res entre vosaltres, perquè ja hi ha alguna cosa ara. "O no hi ha res, i tot és en va", com diu la frase del Troiacord. Perquè tens la sensació que la diferència no la marca que sigueu o no parella. La diferència la marca exclusivament ella. Posa als dies la marca de seva presència. Et mira i t'eleva per sobre d'aquesta ciutat i del seu cel, de tot això que saps que s'acabarà algun dia. Només dura un instant, però és inesborrable. I així és com ella ho canvia tot. Segurament ni tan sols aniria bé una relació entre vosaltres. Tant se val; ni ho saps, ni vols imaginar-ho. No demanes això, ara. Ja et sents bé en la quotidianitat de Barcelona, de les conve

Publicat originalment el 13 de gener de 2004 a la meva antiga web. Em vas preguntar si m'agradaria escriure una pel·lícula. Que a tu t'agradaria actuar-hi, si la féssim. M'encantaria, és clar. Hi he somiat moltes vegades. I també amb tu de protagonista. El que no sé ben bé és què explicar; no ho he sabut mai. Els meus somnis no ho diuen, això. Quan ho sàpiga, un dia ho escric i la fem. Si no, no passa res, haurà estat bonic de totes maneres. Això dèiem tot fent una cervesa. Després, mentre conduïa cap a casa, em va venir al cap una idea. La conversa que acabàvem de tenir podria ser, directament, el guió de la pel·lícula. Com que la idea em semblava molt simple, vaig començar fer elucubracions: i si canvio l'ordre temporal de tot, com Egoyan? (Si has de copiar, copia dels grans, com deia Woody Allen a Anything Else .) Uns dies més tard vaig recordar aquesta idea, i vaig pensar en la distància que hi ha entre l'anècdota i l'obra d'art. Vaig anar al Centr

Situem-nos. Jo tenia un lloc web que estava més sovint avall que amunt. He decidit acomiadar-me definitivament d'aquella ubicació i de moment quedar-me aquí, ja que blogspot és gratuït, han fet un esforç per millorar l'organització de continguts (fins ara penosa) i això no cau mai. Els propers posts, com que la veritat és que no estic massa inspirat, seran importacions de l'antiga pàgina. Després d'això la deixarem que dormi el son dels justos. Espero que us agradin. Recordeu, oh audiència, que la part més literària del que estava en aquell lloc web ha quedat traslladat a Relats en català , però sobre aquest punt encara no tinc una decisió definitiva perquè el format d'aquell lloc no m'entusiasma. La diferència de dates no importa. Encara que els escrits siguin de fa dos o tres anys, segueixo pensant el mateix. Podria corregir-los (no ho faré), però també hauria pogut la setmana següent de publicar-los. No som diferents, només instants del temps. Actualit