"Lolita" (Vladimir Nabokov, 1955)

Lolita, de Vladimir Nabokov, i El Troiacord, de Miquel de Palol, tenen una cosa en comú a la meva memòria: Les dues les he llegides animat per sengles articles de Sam Abrams al diari Avui. En el cas que ens ocupa l'article porta per títol Dolly, Lo, Lola, Lolita.

Es poden trobar molts comentaris de la novel·la a internet i per una vegada jo no intentaré fer-ne un de complet. Només diré que la prosa de Nabokov em sembla irresistible, i que la manera com dóna forma al seu protagonista absolut, Humbert Humbert, és potser el millor.

En certa manera no arribem mai a conèixer del tot Lolita. Lolita és un personatge a qui veiem a través dels ulls de Humbert Humbert, que ens explica la història en primera persona. Això fa que el més sorprenent sigui comprovar la lògica impecable i al mateix temps la irremeiable drecera a la perdició que construeix el nostre home.

Per últim el paisatge americà rural queda per sempre lligat, en la meva ment, als escenaris descrits en aquesta novel·la.

Podria dir molt més, però ho hauria de pensar i estructurar bé i no tinc temps. Llegiré més llibres de Nabokov. Descobriré més històries fosques i personatges insalvables. Però sé que costarà molt igualar l'impacte de Lolita.

Actualització (27/9/2007): La versió original d'aquesta entrada enllaçava a l'article de Sam Abrams, que és del 5 d'octubre del 2005. Però una posterior renovació de la web del Diari Avui ha convertit en inaccessible aquest document.

D'altra banda, són de gran interès les entrades sobre Lolita a la Wikipedia, en anglès i en català.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

FM Uruma